Un comentari...

Respecte el *post publicat a galopaquegalopa reflexionant sobre el triatló i el seu món, m'agradaria dir-hi la meva, i és que...
Estem d'acord en una cosa, l'esport és per gaudir-lo, però cadascú ho fa a la seva manera, i no n'hi ha una correcta per fer-ho. Que algú no et diguí "gràcies noi, gràcies per animar-me endavant!" en ple sacrifici personal, on alguns hi dediquem moltes hores, per fer-ho el millor possible, al nivell que sigui, no ho trobo per escandalitzar-se. No tothom te les forces, l'humor, el dia o simplement les ganes de fer-ho. El *fairplay és quelcom extraordinari, però no cal fer-ne gala.
Fa un parell d'anys que em vaig iniciar en el mon del triatló, i si, poc a poc he anat adquirint tot el material necessari. M'ha agradat poder escollir la bici, el casc, sabates, neoprè, bambes, ulleres, i una infinitat de *gadgets que certament fan d'aquest esport, el triatló, un esport car. No tinc un gran cotxe, ni me'n vaig de viatge a la Índia, m'agrada el triatló, és per això que hi dedico temps, esforç i diners. Sacrificis que faig de bon grat. La duresa d'aquest esport, com en la majoria, la marca un mateix. Pots fer 1000 o 5000 km amb la bici, correr a 4' o a 3'30" el mil, sortir de la piscina com una pansa o dedicar-li mitja horeta. Així que si un triatló de distancia B no és suficient, no cal fer un *Ironman! Sempre podem rebaixar la nostra marca personal, entrenar dur i donar-ho tot el dia en qüestió. Tot l'esforç per assolir fites personals, sigui un temps, una posició o simplement ser finisher, mereixen el meu respecte.

*Els anglicismes esmentats, els trobem arreu, no és quelcom exclusiu del triatló per fer-lo més *cool...