Un comentari...

Respecte el *post publicat a galopaquegalopa reflexionant sobre el triatló i el seu món, m'agradaria dir-hi la meva, i és que...
Estem d'acord en una cosa, l'esport és per gaudir-lo, però cadascú ho fa a la seva manera, i no n'hi ha una correcta per fer-ho. Que algú no et diguí "gràcies noi, gràcies per animar-me endavant!" en ple sacrifici personal, on alguns hi dediquem moltes hores, per fer-ho el millor possible, al nivell que sigui, no ho trobo per escandalitzar-se. No tothom te les forces, l'humor, el dia o simplement les ganes de fer-ho. El *fairplay és quelcom extraordinari, però no cal fer-ne gala.
Fa un parell d'anys que em vaig iniciar en el mon del triatló, i si, poc a poc he anat adquirint tot el material necessari. M'ha agradat poder escollir la bici, el casc, sabates, neoprè, bambes, ulleres, i una infinitat de *gadgets que certament fan d'aquest esport, el triatló, un esport car. No tinc un gran cotxe, ni me'n vaig de viatge a la Índia, m'agrada el triatló, és per això que hi dedico temps, esforç i diners. Sacrificis que faig de bon grat. La duresa d'aquest esport, com en la majoria, la marca un mateix. Pots fer 1000 o 5000 km amb la bici, correr a 4' o a 3'30" el mil, sortir de la piscina com una pansa o dedicar-li mitja horeta. Així que si un triatló de distancia B no és suficient, no cal fer un *Ironman! Sempre podem rebaixar la nostra marca personal, entrenar dur i donar-ho tot el dia en qüestió. Tot l'esforç per assolir fites personals, sigui un temps, una posició o simplement ser finisher, mereixen el meu respecte.

*Els anglicismes esmentats, els trobem arreu, no és quelcom exclusiu del triatló per fer-lo més *cool...

Una mala jugada...

Septiembre, un mes para el cual tenia grandes planes, pero ya hace tiempo que la cosa no tenia buena pinta... El verano y dos meses sin competir han mermado mi motivación por los entrenos y para rematar el tema, arrastro, hace ya casi un mes, unas molestias en el glúteo que no me han permitido mantener el nivel ni la regularidad. Tales molestias, han resultado ser una pequeña rotura fibrilar, que me ha dejado fuera de combate para el triatló de Banyoles.
Poco a poco, y teniendo en cuenta el tiempo que llevo con las molestias, espero llegar para el de Tossa en menos de dos semanas.